. Jacint

vilanova de prades 2008

Felicitat.

Les coses rutllen. Els dies comencen millor, les hores són més tranquil·les. Per fi hi ha assumptes que comencen a quedar enrere. Com anècdotes que un dia recordarem amb un somriure.

Quin Agost!

Feia tant temps que no tenia unes vacances com déu mana….però.. quines vacances!!

La cosa va cara, no ens enganyem, caríssima. Però val tant la pena… Han estat uns dies fantàstics. (“pa no olvidar”, que dirien alguns). Molt de cotxe, molta suor, moments boníssims, moments bons. Moments, en tot cas, únicament nostres. Perquè, sabeu, tinc una nòvia fantàstica. I ha estat ella la que m’ha animat a agafar el cotxe i anar-nos-en a fer les espanyes, amb una tenda fantàstica, amb unes ganes fantàstiques, i per unes carreteres gairebé fantàstiques. Amb cambrers inversemblants i càmpings terrorífics i pizzes a dins d’un 106.

Han estat experiències molt noves. Molt impressionants. Molt per repetir.

Sembla que no, però ens anem fent grans. I és important adonar-se’n. Ser-ne conscient i aprofitar-ho. No tenir por. Perquè tot i els inconvenients que comporta, és el que toca, i molt millor avançar mirant endavant… o no?

Quanta reflexió…

Però quin iPod!!

Bonica, moltes gràcies.

(I ja 7 mesos i 5 setmanes junts…)