. Immaculada Concepció de la Verge Maria

Me preguntaste si tenía ganas de fiesta fiesta o FIESTA FIESTA. Yo te dije que bueno, que de FIESTA fiesta, y finalmente quedamos en fiesta FIESTA. Però nano…

Avui em fa mal el cap i el món està una mica menys clar que ahir. Però, entre got d’aigua i got d’aigua veig coses que estan molt més clares. El mundo mundial quizá no… pero el mío, cómo el agua del vaso.

Hem crescut. Ens hem fet grans. Ja som majors d’edat. I vivim for a de casa, i estudiem a la universitat, i treballem, i bebem whisky on the rocks, i tenim novies (o fem el què podem), i conduïm, i tenim preocupacions, i tarjeta del banc, i fumem. Pero tíos, somos los de siempre. Somos los que jugaban a fútbol de 12 a 1, los que saltábamos vallas, els que vam seguir junts a la ESO, somos aquellos a quién martirizaban los de segundo, los que la liábamos en clase (algunos más, otros menos), los que hacíamos botellones escondidos en los algarrobos…

Ara ja no fem tantes coses junts. Tenim nous amics i noves companyies. Ens dispersem I diversifiquem. Però vam créixer junts, i això no ens ho prendrà ningú. I en nits com les d’ahir, en festivals trets del no res, això és nota. Perquè ens coneixem. Perquè sabem fer-nos riere. Perquè hi ha lligams que no desapareixeran mai. Perquè quan em pregunten on és casa meva, no penso en Vila-seca. Penso en vosaltres.

Per tot això, gràcies.

Fiesta?

No sé tío. No sé qué tipo de fiesta fue. Si con mayúsculas o sin ellas.

Y me da igual.

 

¿Falta un ángel en el cielo….