. Judes

 

Passejant

Avui també et trobo a faltar.

Saps? Aquest matí he parlat de tu. I en tot el dia ja no t’he pogut treure del cap. Passen els dies, a poc a poc, però ben de pressa, i encara no tinc senyals de tu. Sovint somnio despert. Fem moltes coses junts. Coses trivials, però també alguna d’important. Vivim moments fantàstics. Quan estic trist, sempre que estic trist, véns amb mi. Avui també estic trist. I avui també has vingut.

Hem anat a passejar pel parc de Vallparadís. És enorme! (qui ho diria…) Hi havia moltes parelles, amb i sense fills. Hi havia també molts gossos que acompanyaven als seus amos a passejar. Hi havia ombres i clarors. I l’aire era fresc. Junts hem rigut quan t’has sorprès per la teva primera bafarada d’alè que veies aquesta tardor, t’hauries hagut de veure la cara de felicitat. El fred ja arriba. I amb ell les estones a casa, sota la manta, veient alguna pel·lícula i menjant molts petits trossos de xocolata negra..

Quan se’ns ha acabat el passeig he tornat cap a casa. Hem vist una botiga d’antiguitats: la Fundició. Sempre m’han cridat l’atenció, aquestes botigues, i m’has dit que el pròxim cop que estigués oberta m’hi portaries. Ja en tinc ganes, i no saps quantes, de tornar a estar amb tu.

Trobo a faltar la teva mà, quan passejo. Trobo a faltar la teva veu, quan escolto. Trobo a faltar el teu somriure, quan ja no tinc forces per esbossar-ne cap. Trobo a faltar la teva olor impregnada al coixí. Trobo a faltar la teva escalfor.

Segueixo esperant, dia a dia, moment a moment. Fins que creguis que ja ha arribat l’hora. Però si us plau, no tardis. Si us plau.

Trobo a faltar saber qui ets.

1pto

. francesc.

. Francesc d’Assís

Sí senyor.

Aquest és el vintè.

Són vint anys intentant créixer. Vint anys per agrair.

Vint anys de Francesc Amorós Gabarrón.

Tan de bo d’aquí vint anys sigui capaç de mirar al meu voltant i seguir somrient amb la mateixa tendresa, i no perquè el món vagi massa bé… que no hi va (ei, però esperem que millori la cosa), si no perquè tot el què hauré viscut serà continuació del què m’han donat fins ara per viure. Más de lo mismo. Més amor, més comprensió, més diàleg, més respecte, més salut, més bondat,…

I esperem que un bon cotxe…

Què collons… Felicitats tio!

Segueix així! (o més o menys)