. Lanfranc
28 Maig, 2007
Dilluns 28 de maig del 2007.
9:52
Alba
El tren ha triat un mal dia per arribar tard. Tot i ser a finals de maig estàvem a 14º i feia un vent de mil dimonis. 20 minuts gèlids a la parada de tren de Vila-seca. Després d’una nit de poques hores de son, s’agrairia un servei de transport públic més eficaç.
A Vila-seca ha tornat a guanyar CIU. Cap sorpresa. Cap problema.
Cada vegada que puges al tren et preguntes si aquest cop, després de tants altres, podràs trobar lloc al costat d’una noia rossa i bonica i que les circumstàncies us portaran a acabar a la rambla de Barcelona prenent un cafè i parlant animadament, mentre a l’ambient es pot respirar aquella química que només es veu a les pel·lícules. Avui no hi ha cap rossa bonica. Però hi ha una morena, ningú et prepara per les morenes. Una sorpresa agradable.
Està estudiant moments d’inèrcia i centres de gravetat recargolada com pot en un sol seient de tren perquè un jove ruc (jo) ha decidit seure al seu costat tot hi haver-hi mig tren buit. Cada 8 o 9 minuts li cau un bolígraf, o la calculadora, o la goma, al terra del tren i s’ajup com pot per recollir-ho. És divertit. Escriu amb un portamines de la marca “Fiesta” i porta les ungles pintades de color granate (crec q és aquest color, però ja se sap que la resolució de l’ull masculí no dóna per massa).
El què em temia. Fa exàmens de Mecànica. És una llàstima perquè precisament és l’assignatura que he suspès amb un 1 al parcial i que ja he donat per perduda. Així no la podré pas impressionar. Ella està a alguna facultat de Barcelona. Em pregunto quina carrera deu fer. Arquitectura? (Tenen mecànica els arquitectes?) Industrials? (com jo?) Alguna tècnica? (N’hi ha tantes…). Podria preguntar-li. Seria una manera d’establir unes primeres paraules amistoses. De segur que no li ha fet gaire gràcia la redistribució espacial a la que s’ha vist obligada per culpa meva i no em té gaire bona consideració. Tenim una maleta entre les nostres cames. Com és que no l’ha pujada al prestatge de dalt?
Són massa preguntes…
Porta dos anells, un al dit anular i l’altre al cor. El primer és la silueta de dues fulles i el segon un seguit de cors petitons i massissos enllaçats per formar l’anell.
Li ha tornat a caure la calculadora mentre buscava el bitllet de tren, i és que s’acosta el revisor. Es diu Alba, si realment la calculadora que no li para de caure és seva. Hi porta aquest nom escrit a damunt de la pantalleta.
Ara ja no escolta música. Semblava una bona música. També seria una bona pregunta per trencar el gel…no. De fet no ho seria. Sonaria forçada i nerviosa. Em fa l’efecte que les úniques paraules que tindré amb ella seran les necessàries per donar-li la direcció del blog. Us preguntareu perquè coi no li dic res. Doncs per diverses raons: la més important, segur que té un novio. Totes les noies maques que estudien a la UPC en tenen un. No se’n veuen gaire de noies, i menys de boniques, a la meva universitat, i les poques que hi ha acostumen a estar sol·licitades. Nois amb més empenta que no pas jo que en comptes de posar-se a escriure i a fantasiejar sobre com podria ser una trobada fortuïta són capaços de donar un primer pas…
Sembla que s’ha cansat de la mecànica. I de tot en general.
A través de la finestra es veu el mar. Aquesta línia preciosa al fons del món… És una estampa bonica, veure una noia mirant a través de la finestra amb la mirada perduda i el pensament en pau, amb un fons de mar blau i cel tranquil i net. També és una imatge de pel·lícula. Molt em sembla que sóc massa somniador. Tot i així, se m’està fent molt més amè el viatge al poder escriure alguna cosa.. Realment ho és, una estampa bonica..
Es deu haver llevat ben d’hora, ja és el segon badall que li conto. Una gavina! He vist una gavina. També, típic de les pel·lícules de mar. Ara que ha deixat d’estudiar es fa més difícil observar-la.
Du una samarreta taronja, que sembla de Custo, però que potser és de HYM, no se sap mai. Uns texans que endevinen unes cames primes i unes arracades arrodonides de fusta (o quelcom semblant) que li queden la mar de bé.
La dona de l’altre costat del passadís no para de tocar la gaita . Com crida… Parlava per el mòbil i se li ha tallat i la Dolores (es diu així la que es trobava a l’altre costat del telèfon) s’ha pensat que l’havia penjat expressament. Pobre dona, la van calumniant…
Una jaqueteta negra i unes sabates d’aquestes que porten ara les noies que deixen tota la part de dalt del peu descoberta completen la muda. No he pogut fixar-me en els ulls. Diria que són marrons, però és perillós mirar-la directament… podria adonar-se de que estic escrivint sobre ella (si no ho ha fet ja) i tractar-me de psicòpata degenerat. Podria trucar als mossos i aparèixer aquests a Sans amb punxons i mala llet.
Són unes faccions més aviat arrodonides, de perfil molt suau i tranquil. De segur que els nois de la seva classe a partir de la tercera fila (on sempre seuen les noies maques) no treuen gaire bones notes. El fet que els de primera fila treguin bona nota no és per res més sinó per això. No tenen noies boniques a les que admirar. No té més. Perquè entre les integrals de línia i les noies boniques, no hi ha dubte possible d’on parar l’atenció.
Estem arribant a Barcelona. Sens dubte, un dels millors viatges en el que va de curs… M’hauria d’haver afaitat aquest matí. Potser les coses haurien anat per un altre camí. O potser no. La vida és la mar de bonica.
Molt de gust Alba, ha estat entretingut.
. Jaume I
18 Maig, 2007
I va decidir que no pensaria mai més.
I tot just decidit, morí.
I va decidir que pensaria en tot allò que fos possible.
I tot just decidit, deixà de viure.
I va decidir que només pensaria en una cosa.
I la obsessió el consumí.
I, de sobte, sense decidir-ho, va deixar de decidir.
I la paràlisi el destruí.
Què he de fer, doncs?
Fes teu el Silenci.
. Pròsper
18 Maig, 2007
. Anastasi
11 Maig, 2007
Tic de baixón… així que:
“Los besos son ecológicos, producen calorcito y la energía que consumen es fácilmente renovable.
El beso aumenta las buenas vibraciones a tu alrededor, se puede practicar sentado, de pies o tumbado, a todas horas o de vez en cuando, a solas o en público, en pareja o en grupo, en cualquier estación del año o de tren, bajo la lluvi o bajo un paraguas. Puedes besar bailando o incluso, si eres hábil, besar y montar en bici.”
. Evodi
6 Maig, 2007
Moltes gràcies, mares, per ser-hi. Sense vosaltres…
No m’agrada la política, PERÒ.
He rebut aquest mail.
Bé per tu, Arnau.
“ Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean
y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así).
Les hablo en castellano para que me entiendan con
facilidad y no se tengan que esforzar en usar un
traductor. He visto su documental llamado ?Ciudadanos
de segunda? ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena
penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar
mis sentimientos.
Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la
Anoia (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de
unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi
vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y
siempre he ido justo a la hora de pasar cursos,
llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente
estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho
años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de
presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier
tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no
solo me atrevo a decirles esto, sino que también me
atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que
no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de
hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento
capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en
castellano mis sentimientos con toda facilidad. La
supuesta discriminación que he sufrido en la educación
catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y
utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que
envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid
y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy
capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace
dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El
Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan.
¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta
Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una
lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda
lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en
Castellano des de siempre!; de hecho, des de primero
de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano
por año y en primaria también tenía que leer uno por
año, además, mi bachillerato incluye una asignatura
llamada Literatura Castellana. Pero también leo por
iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio
me he leído todas las novelas de Harry Potter en
castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad
bien entendida, en la que una cultura no se come a la
otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto
de vista.
Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos,
como diría Joel Joan o Miki Moto. Les podría meter un
rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no
español, pero se lo resumiré en una frase: Porque
estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a
hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo
Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy
manipulando la historia y estas ilustres personas
(para ustedes) fueron una eminencia respetando los
derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero
entrar en detalles históricos de cada uno de estos
personajes, porque así no me pueden acusar de
modificar la historia, como siempre hacen ustedes.
Todos sabemos que la historia la escriben los
vencedores.
Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero
catalanista, lo mató uno de estos tres señores que
hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,
destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en
mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen
en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía,
literatura, inglés y sociales en castellano, además,
en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores
optan por contestar en el idioma en que se les
pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que
creo que a la larga, el castellano acabará
sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo,
pues, al uso familiar. Las lenguas son como las
especies, hay que protegerlas, la extinción de una
lengua, tendría que ser traumática en ojos de
cualquier humano(un español, por ejemplo), de lo
contrario, este demuestra un racismo lingüístico
total, un imperialismo, una poca sensibilidad que
creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos
catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán
vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con
esta obligación moral.
¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el
mundo que no quiera destruir nuestra cultura
imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero
que respete el estatuto de la escalera y si no lo
hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con
toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes
no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas
al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de
la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la
mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero
ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo,
sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar
racistas si tenemos como presidente un hombre de
origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el
valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en
Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son
ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un
lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la
gente de este lugar, inferior y menos válido, creando
una discriminación evidente entre personas, que se
puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido,
desordenada y no he hecho un esquema previo como mi
profesora de argentino dice. Espero que sepan leer
entre líneas.
Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho
derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y
con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego
cabalgamos, como se dice en castellano.
Les dejo con una frase en catalán, como en su
documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin
la vostra ignorància.”
Com que visc al meu món no havia sentit a parlar d’aquest “documental” (i ho poso entre cometes perquè segons l’Institut d’Estudis Catalans: Film que no és de ficció i que té una finalitat informativa, cultural, didàctica, etc.; encara que potser en castellà té un altre sentit i llavors el fet de sentir-nos una mica ofesos està infundat) i l’he buscat al YouTube.
